Dia de Reis, he pensat molt en tots els que avui reunits al voltant de la taula estàveu celebrant aquest dia. He pensat en "l'amic invisible", en el menjar que Margarita i José, els meus tiets, preparen tots els anys, en els meus fills i nebots, com no, en les meues cosines i els seus marits, en els meus germans i cunyades, en la meua dona i la Laia i Joan i també en els meus pares, però per damunt de tot avui he pensat en el meu iaio Gerardo, he trobat a faltar quan el faig rabiar i com ell em mira... Estic lluny, però em sento al costat de tots vosaltres. Vos estimo!
Tornant al moment actual, he de contar-vos que avui ha nevat molt, moltíssim, i hem continuat treballant amb els gossos, que s'ho estan passant molt bé.
El meus companys, Lazaro i Itoitz, fan que tot siga més planer i val a dir que són uns grans amics i ho agraeixo molt.
Com cada dia, la foto que publico és gràcies a Lazaro Martinez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada